Mas Pinell es troba a Torroella de Montgrí

El centre històric de Torroella, format durant els segles XIII i XIV, és un excel·lent exemple de construcció clàssica de campanent romà. El poble es troba als peus de l’imponent Montgrí, la muntanya calcària plena de grutes, com ara la del Cau del Duc, on els pobladors de la zona hi van trobar refugi des de fa 300.000 anys.

Sota el municipi de Torroella de Montgrí, en el centre de la Costa Brava, trobem tres nuclis diferenciats: el centre mateix de Torroella, l’Estartit (a la costa) i les famoses illes Medes, visibles des de pràcticament qualsevol punt del centre de la Costa Brava.

Al peu del Montgrí, Torroella, on el rei Joan I hi feia estades durant el segle xiv, té monuments de gran riquesa: el palau del Mirador, les muralles, la torre de les Bruixes, la plaça Major, les cases senyorials i l’església gòtica de Sant Genís, marc del conegut Festival Internacional de Música. Hi ha un curiós Museu de la Mediterrània (Can Quintana), amb una important col·lecció de pintura contemporània. 

Torroella va esdevenir villa reial el 1273, moment en què es crea la planta urbana octogonal en què conflueixen els seus carrers. En aquesta disposició conflueixen quatre grans carrers que formen un doble eix: els carrers Major, Primitiu Artigas, Ullà i el carrer de l’Església, que es creuen a la Plaça de la Vila, una elegant plaça porticada on resalta la façana de l’Ajuntament, dels segles XV i XVI. És al llarg dels carrers de l’Església i Major on es troben els edificis de valor arquitectònic més gran de la localitat, gran part d’ells construïts els segles XV i XVII, com la Casa Hospital, el Palau Solterra, la Casa Sagué o la Casa Pastors. Trobem també dues cases d’estil colonial, que ens recorden l’època del s.XIX en què diversos habitants de Torroella de Montgrí van fer les Amèriques (fonamentalment Cuba).

A partir del centre de Torroella podem iniciar diverses rutes a peu per l’espai natural del massís del Montgrí. De fet aquest conjunt de muntanyes representa l’epicentre d’ambdós Empordà, l’alt i el baix, tal com un “botó de roda”, tal i com el va definir l’escriptor Josep Pla. Aquest massís s’estén sobre 2300 hectàrees i té 8 km de longitud, tot descendint de manera abrupta cap a l’Estartit, essent el seu darrera promontori allà la Roca Maura, de 200 metres d’altitud, imponent sobre el port de la localitat.

La ruta més famosa és aquella que ens duu al Castell de Montgrí, situat a 303 metres sobre el nivell del mar i visible des de gairebé qualsevol punt de la localitat. Construït el 1294 per Jaume II degut a motius estratègics, en el marc del conflicte existent entre els comptats de Barcelona i el d’Empúries, finalment les obres es van detenir el 1301 a causa de la consolidació de poder del primer en l’enfrontament. Mai més no se’n va reprendre la construcció. Tanmateix, ens ha deixat una estructura exterior excel·lentment configurada per uns murs molt ben definits. Les vistes panoràmiques des del castell (al qual es pot pujar gratuïtament) són incomparables, probablement una de les millors de tota la Costa Brava.

En el camí que ens porta fins al cim trobarem tres capilles, alguna d’ella en ruïnes, que van servir els devots de la verge durant els segles passats, la més coneguda d’elles és la de Santa Catalina.

Qui dugui a terme aquesta recorregut fins al castell no es deu perdre la cova del Cau del Duc, situada al costat sud del massís (hem de prendre un desviament en plena pujada al castell per veure-la), a uns 200 metres d’altitud. El nom deu el seu origen al au rapaç que aniava al Montgrí, el gran duc. La cova es va formar a partir de la filtració de l’aigua, que va dissoldre la pedra calcària.